Mostrant de 31 a 40 de 299 notícies disponibles
-
Connexió entre mercats de valors emergents, or, criptomonedes, DeFi i NFT
Aquest article examina la connexió dinàmica entre els mercats de valors de països del Golf Pèrsic i BRICS amb una mostra de criptomonedes, així com dos actius digitals recentment desenvolupats (NFT i DeFi), i l'or.
La nostra anàlisi es basa en la coherència wavelet, que és una metodologia adequada tenint en compte la dinàmica no lineal present a les dades. A més, utilitzem la prova de causalitat de Granger basada en el model VAR per a diferents subperíodes, no només per oferir suport addicional als nostres resultats de connexió, sinó també per aprofundir i reforçar els nostres resultats sobre els patrons de retard i la diferència de fase entre diferents classes d'actius.
-
Actituds envers els fills de famílies monoparentals en l'àmbit de les escoles privades i públiques: Evidència experimental
En el treball s'estudia si les escoles privades i públiques depenents de Catalunya (Espanya) són més reticents a relacionar-se amb els pares solters que amb les parelles heterosexuals. Fem un experiment de camp durant el període de preinscripció dels nens.
-
Desenredar l'impacte de les crisis econòmiques i sanitàries en els mercats financers.
Aquest article explora l'impacte de diferents crisis en l'eficiència informativa dels actius financers. A diferència de la literatura anterior, que estudia l'efecte d'una sola crisi sobre l'eficiència de la informació en alguns mercats financers, l'article actual cobreix més de dues dècades de dades sota diferents situacions polítiques i econòmiques.
-
Exportació i variabilitat en l'estatus innovador
En aquest article tenim la intenció de donar llum al debat sobre la persistència en la innovació derivant un gran volum d'informació extreta del Panell d'Innovació Tecnològica Espanyol.
-
Caminant per una pandèmia: com va canviar la marxa utilitarista durant la COVID-19?
En aquest estudi tenim la intenció d'explorar com ha evolucionat el caminar com a mitjà de transport durant les restriccions parcials a causa de la COVID-19, i avaluem si els determinants tradicionals i els de l'entorn han estat modificats durant aquest període. Utilitzant una enquesta oficial sobre mobilitat en la Catalunya Sud, observem que no únicament han disminuït la freqüència i el temps dedicat a caminar diàriament, també la seva proporció en comparació a altres mitjans de transport. Durant la pandèmia, els ingressos de la llar i la desigualtat a escala d'àrea han deixat de ser determinants del caminar utilitari.
-
Com s'agrupen els espais de coworking amb les indústries de serveis?
L'article "How do coworking spaces coagglomerate with service industries? The tale of three European cities" examina els patrons d'ubicació i aglomeració dels espais de coworking (CSs) a Barcelona, Varsòvia i Utrecht. Utilitzant funcions K-density i mapes de densitat, els autors identifiquen com els CSs coaglomeren amb els sectors de serveis i es concentren en àrees centrals de cada ciutat.
-
Impacte de la pandèmia de la COVID-19 en l'ús del transport públic turístic i en els seus determinants
Malgrat la importància clau del transport públic en l'accessibilitat, atractiu i sostenibilitat de les àrees turístiques, és poc el que es coneix sobre com la COVID-19 ha afectat el seu ús entre turistes. En resposta, comparem la probabilitat d'utilitzar transport públic entre visitant d'una àrea costanera de Catalunya en dues enquestes realitzades el 2019 i 2020 respectivament. La pandèmia ha causat una reducció significativa de l'ús del transport públic entre turistes, del 54.5% el 2019 al 34.6% el 2020. Els resultats obtinguts d'un conjunt de models probabilístics bivariats revelen que tot i que molts dels determinants tradicionals no han estat alterats, factors relacionats amb la pandèmia estaven associats amb la seva reducció.
-
Mesures de preu versus quantitat per fer front a la contaminació i la congestió a les zones urbanes: un enfocament d'economia política
La contaminació i la congestió a les zones urbanes són externalitats greus que es poden mitigar mitjançant l'adopció de mecanismes basats en el preu o en la quantitat. Tot i que ocasionalment s'apliquen restriccions via preus, les limitacions de quantitat basades en l'antiguitat dels cotxes són cada cop més populars. El nostre model proporciona una anàlisi exhaustiva que explica aquesta prevalença de la quantitat sobre els esquemes de preus. També dilucidem alguns altres fets estilitzats observats en zones urbanes que apliquen restriccions de trànsit, com ara la implantació de sistemes híbrids de preu i quantitat, l'ús de períodes de prova i compromisos d'inversió en transport públic per millorar l'acceptabilitat dels peatges urbans, així com la concentració de restriccions quantitatives en ciutats amb elevats ingressos.
-
Presència de turistes i seguretat percebuda per COVID-19 entre els usuaris locals d'autobús
Des del principi de la pandèmia de COVID-19, el transport públic ha estat assenyalat com un punt crític de contagi, resultant en una reducció generalitzada del seu ús. En aquest estudi explorem com la presència de turistes influencia la configuració de la percepció de seguretat amb relació a la transmissió de la COVID-19 a usuaris diaris de transport públic. Els nostres resultats demostra que la presència de turistes en autobusos influencia negativament la percepció de seguretat dels usuaris locals. Tot i això, aquesta influència ve determinada en gran part per la seva percepció prèvia del risc de contagi.
-
El COVID-19 i els fons d'inversió verds
Aquest article fa servir regressions quantils per examinar la dinàmica dels fons d'inversió verds en relació amb el brot de la pandèmia de COVID-19. Utilitzem dades de tres dels fons d'inversió verd més grans (BNP PARIBAS Funds Climate Impact, Nordea Global Climate & Environment i AMUNDI Funds Global Ecology ESG), els ingressos dels quals financen projectes centrats en el medi ambient.
