Mostrant de 31 a 40 de 282 notícies disponibles
-
Una previsió de vendes de vi de cava aplicada a les autoritzacions de plantació de vinya
El nou sistema d'autoritzacions de plantacions de vinya de la Unió Europea va entrar en vigor al 2016. Aquest nou sistema suposa un repte per als ministeris d'agricultura comunitaris que han de fixar anualment les superfícies autoritzades per a noves plantacions. En el cas de les Denominacions d'Origen (DO) i les Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP), el repte és, fins i tot, major. Per una part, les variacions de superfície no han de restringir la producció de manera que es generin increments de preus amb repercussions negatives sobre les vendes. Per altra banda, els increments de superfície poden generar un excés de producció i la consegüent devaluació de la DO.
-
No manipulabilitat per clons en problemes de fallida
Els problemes de fallida tracten situacions en les quals els actius d'una empresa han de distribuir-se entre un grup d'agents (o creditors), les demandes dels quals superen el valor d'aquests actius. Aquests problemes es resolen mitjançant regles que proposen, ateses les singularitats dels agents, una determinada distribució dels actius.
Un tema rellevant en economia és l'estudi de regles immunes al comportament estratègic dels agents en falsejar les seves característiques. Per a problemes de fallida, O'Neill (1982) va introduir la propietat de no manipulabilidad (o immunitat estratègica). -
Efectivitat i contraciclicitat de mesures de disciplina pressupostària: El cas del Pacte d’Estabilitat i Creixement
Examinem l'efecte del Pacte d'Estabilitat i Creixement (PEC) sobre les retallades pressupostàries. Es consideren tres mesures de retallades pressupostàries alternatives: i) els ajustos fiscals identificats narrativament l'objectiu principal dels quals és reduir el dèficit pressupostari, ii) el saldo pressupostari primari i iii) el saldo pressupostari estructural. La base de dades comprèn informació del període 1980-2014 per a 17 economies de les quals 10 estan subjectes a les regulacions del PAC. El PAC s'analitza pel que fa a l'eficàcia, el caràcter cíclic i el tipus d'ajustos fiscals (augments d'impostos davant de retallades de despeses).
Els resultats de l'estudi indiquen que el PEC ha impulsat efectivament les mesures de consolidació pressupostària identificades mitjançant l'enfocament narratiu, mentre que no va tenir un impacte general en el balanç primari i un impacte general menor en el saldo pressupostari estructural. Tot i això, l'efectivitat del PEC ha variat considerablement al llarg del temps. Totes les mesures indiquen que el PAC va ser particularment eficaç en el període posterior a la introducció de l'euro, excepte durant els 2 anys posteriors a la crisi financera del 2008. No trobem evidència que la política fiscal s'hagi tornat més procíclica sota el PAC.
Finalment, la consolidació fiscal sota el PEC afavoreix la reducció de la despesa, mentre que l'aplicació de pujades d'impostos no presenta diferències apreciables respecte al grup de referència.
-
Incentivar les inversions ambientals: el mecanisme d'assignació de subvencions basat en concursos
Els mecanismes d'impostos i de subvencions basats en processos competitives poden ajudar els responsables polítics a aconseguir inversions ambientals sostenibles, promoure el dissenys de polítiques ecològiques rendibles, fixar el preu adequat de les emissions ambientals, fer que els pressupostos verds siguin més efectius, desvincular el creixement econòmic de les emissions nocives i generar compensacions entre l'estabilització de la inflació i la millora de les polítiques ambientals sostenibles.
Dos investigadors de la Universitat Rovira i Virgili del Departament d'Economia/Eco-SOS han proposat dos nous mecanismes de subvenció basats en concursos i n'avaluen l'eficàcia en termes d'inversions mediambientals de les empreses, beneficis, excedents de consumidors i productors, danys ambientals i benestar Social.
-
Una nova mesura del risc salarial: Evidència específica per a grups ocupacionals a Alemanya
Proposem una nova mesura de risc salarial basada en les probabilitats estimades de guanyar un salari per hora que està per sota d'algun quantil inferior específic de la distribució salarial. Usant el SOEP alemany com una base de dades rica en informació, determinem els riscos salarials en general i per a nou categories laborals durant el període del 1992 al 2015. Els nostres resultats empírics mostren que, en primer lloc, els treballadors de baixos salaris a Alemanya estan clarament pitjor després de les reformes de Hartz I-IV. Els treballadors d'Alemanya Occidental han experimentat tant una disminució dels salaris més baixos com un augment del risc salarial, mentre que els treballadors d'Alemanya Oriental només van patir un augment del risc salarial. En segon lloc, tant a Alemanya Occidental com a Alemanya Oriental, l'evidència general amaga una important heterogeneïtat que es manifesta en els nivells ocupacionals. A Alemanya Occidental, les pèrdues de benestar han estat particularment fortes per als treballadors no qualificats, els treballadors de serveis i vendes, els artesans i els operaris. A Alemanya de l'Est, això ha estat així per a treballadors no qualificats i artesans (homes i dones), i operaris, oficinistes i tècnics (dones).
-
El vincle entre les criptomonedes i l'atenció de Google Trends
Aquest article revisa l'enllaç entre les criptomonedes i les preferències del públic, tal com es representen per cerques en línia. Mostrem que les criptomonedes no estan relacionades amb una incertesa general, per exemple, per les dades de Google Trends de Castelnuovo i Tran (2017). En canvi, les criptomonedes estan vinculades a una mesura datenció de Google Trends específica per a aquest mercat.
-
La sol·licitud de finançament pot estar desviant els investigadors de la recerca: els efectes pervers de les convocatòries de recerca competitiva.
A researcher from the Universitat Rovira i Virgili at the Dept. Economics/Eco-SOS and a researcher from the Max Planck Society in Germany have analysed different ways of reducing inefficiency and the waste of resources associated with the application to research funding calls.
-
Detecció de Clústers Geogràfics: Indústries Culturals i Creatives a Barcelona
Els clústers creatius són cada cop més reconeguts com a eines vitals en la promoció de la competitivitat, la innovació, el desenvolupament urbà i el creixement de les ciutats dels països desenvolupats.
Aquest treball estudia la geografia de les Indústries Culturals i Creatives (ICC) a Barcelona (Espanya) durant els anys 2009 i 2017. Investiguem la distribució espacial de les empreses mitjançant la metodologia Scan, que identifica la localització dels clústers i els assigna significació estadística.
Les nostres troballes indiquen que les ICC no se situen a l'atzar, sinó que tendeixen a agrupar-se als districtes principals de Barcelona i als seus voltants. L'evolució dels clústers durant aquests nou anys revela diferents patrons d'agrupació entre els dotze subsectors de les ICC. Els clústers madurs del nucli de Barcelona tendeixen a tenir un creixement més gran i una capacitat de transformació millorada. Els nostres resultats poden orientar la política de clústers de les ICC, tenint en compte l'especificitat de cada subsector. A més, els nostres resultats poden dirigir estratègies de desenvolupament basades en el lloc, planificació urbana i rural creativa i reestructuració en un context pericèntric.
-
Polítiques de suport a l'Economia Circular i a la Sostenibilitat
L'economia circular i la sostenibilitat es troben entre els majors reptes als quals s'enfronten els responsables polítics, les empreses i els consumidors. Els processos d'Economia Circular exigeixen menys recursos al medi ambient, poden minimitzar la generació de residus i, per tant, poden ser eines poderoses per combatre els efectes negatius del canvi climàtic.
A més, seguint els principis de subsidiarietat, les polítiques públiques de suport a l'Economia Circular s'han de dissenyar als nivells inferiors de les administracions públiques; la qual cosa ofereix grans oportunitats als governs regionals per dissenyar, implementar i controlar aquestes polítiques. Aquest article explora i discuteix les implicacions per a aquestes polítiques abans de presentar els cinc articles inclosos en el número especial dedicat a les polítiques per a l'economia i la sostenibilitat regionals.
Mentre que alguns dels treballs intenten conceptualitzar el desenvolupament sostenible des d'una perspectiva microeconòmica, d'altres tenen un clar enfocament empíric macroeconòmic. En conseqüència, aquest número especial ofereix un ric conjunt de treballs per a estudis posteriors relatius al nexe entre Circularitat i Sostenibilitat.
-
La ciutat de les start-ups: Determinants d'ubicació de les start-ups en indústries emergents a Barcelona
Diversos autors suggereixen que les ciutats promouen la tecnologia, la innovació i el creixement de tecnologies disruptives (Bosma i Sternberg, 2014; Balland et al., 2020). En els darrers anys, les ciutats s'han convertit en start-up vivers i inversions d'alt risc s'han traslladat de les perifèries al centre de la ciutat (Florida i Mellander, 2016). Aquesta és una tendència comuna, observada no només als Estats Units, sinó a moltes grans ciutats del món (Florida, 2013; Florida i Mellander, 2016).
Entre aquestes, Barcelona ocupa un lloc destacat a nivell internacional, just per darrere de ciutats europees com Londres, París, Berlín i Amsterdam. La seva creixent popularitat com a centre d'empreses es deu almenys en part als esforços fets per la Generalitat durant els darrers anys per desenvolupar un ecosistema ric i divers.
