Mostrant de 81 a 90 de 94 notícies disponibles amb categoria "Article"
-
Una nova mesura del risc salarial: Evidència específica per a grups ocupacionals a Alemanya
Proposem una nova mesura de risc salarial basada en les probabilitats estimades de guanyar un salari per hora que està per sota d'algun quantil inferior específic de la distribució salarial. Usant el SOEP alemany com una base de dades rica en informació, determinem els riscos salarials en general i per a nou categories laborals durant el període del 1992 al 2015. Els nostres resultats empírics mostren que, en primer lloc, els treballadors de baixos salaris a Alemanya estan clarament pitjor després de les reformes de Hartz I-IV. Els treballadors d'Alemanya Occidental han experimentat tant una disminució dels salaris més baixos com un augment del risc salarial, mentre que els treballadors d'Alemanya Oriental només van patir un augment del risc salarial. En segon lloc, tant a Alemanya Occidental com a Alemanya Oriental, l'evidència general amaga una important heterogeneïtat que es manifesta en els nivells ocupacionals. A Alemanya Occidental, les pèrdues de benestar han estat particularment fortes per als treballadors no qualificats, els treballadors de serveis i vendes, els artesans i els operaris. A Alemanya de l'Est, això ha estat així per a treballadors no qualificats i artesans (homes i dones), i operaris, oficinistes i tècnics (dones).
-
El vincle entre les criptomonedes i l'atenció de Google Trends
Aquest article revisa l'enllaç entre les criptomonedes i les preferències del públic, tal com es representen per cerques en línia. Mostrem que les criptomonedes no estan relacionades amb una incertesa general, per exemple, per les dades de Google Trends de Castelnuovo i Tran (2017). En canvi, les criptomonedes estan vinculades a una mesura datenció de Google Trends específica per a aquest mercat.
-
La sol·licitud de finançament pot estar desviant els investigadors de la recerca: els efectes pervers de les convocatòries de recerca competitiva.
A researcher from the Universitat Rovira i Virgili at the Dept. Economics/Eco-SOS and a researcher from the Max Planck Society in Germany have analysed different ways of reducing inefficiency and the waste of resources associated with the application to research funding calls.
-
Detecció de Clústers Geogràfics: Indústries Culturals i Creatives a Barcelona
Els clústers creatius són cada cop més reconeguts com a eines vitals en la promoció de la competitivitat, la innovació, el desenvolupament urbà i el creixement de les ciutats dels països desenvolupats.
Aquest treball estudia la geografia de les Indústries Culturals i Creatives (ICC) a Barcelona (Espanya) durant els anys 2009 i 2017. Investiguem la distribució espacial de les empreses mitjançant la metodologia Scan, que identifica la localització dels clústers i els assigna significació estadística.
Les nostres troballes indiquen que les ICC no se situen a l'atzar, sinó que tendeixen a agrupar-se als districtes principals de Barcelona i als seus voltants. L'evolució dels clústers durant aquests nou anys revela diferents patrons d'agrupació entre els dotze subsectors de les ICC. Els clústers madurs del nucli de Barcelona tendeixen a tenir un creixement més gran i una capacitat de transformació millorada. Els nostres resultats poden orientar la política de clústers de les ICC, tenint en compte l'especificitat de cada subsector. A més, els nostres resultats poden dirigir estratègies de desenvolupament basades en el lloc, planificació urbana i rural creativa i reestructuració en un context pericèntric.
-
Polítiques de suport a l'Economia Circular i a la Sostenibilitat
L'economia circular i la sostenibilitat es troben entre els majors reptes als quals s'enfronten els responsables polítics, les empreses i els consumidors. Els processos d'Economia Circular exigeixen menys recursos al medi ambient, poden minimitzar la generació de residus i, per tant, poden ser eines poderoses per combatre els efectes negatius del canvi climàtic.
A més, seguint els principis de subsidiarietat, les polítiques públiques de suport a l'Economia Circular s'han de dissenyar als nivells inferiors de les administracions públiques; la qual cosa ofereix grans oportunitats als governs regionals per dissenyar, implementar i controlar aquestes polítiques. Aquest article explora i discuteix les implicacions per a aquestes polítiques abans de presentar els cinc articles inclosos en el número especial dedicat a les polítiques per a l'economia i la sostenibilitat regionals.
Mentre que alguns dels treballs intenten conceptualitzar el desenvolupament sostenible des d'una perspectiva microeconòmica, d'altres tenen un clar enfocament empíric macroeconòmic. En conseqüència, aquest número especial ofereix un ric conjunt de treballs per a estudis posteriors relatius al nexe entre Circularitat i Sostenibilitat.
-
La ciutat de les start-ups: Determinants d'ubicació de les start-ups en indústries emergents a Barcelona
Diversos autors suggereixen que les ciutats promouen la tecnologia, la innovació i el creixement de tecnologies disruptives (Bosma i Sternberg, 2014; Balland et al., 2020). En els darrers anys, les ciutats s'han convertit en start-up vivers i inversions d'alt risc s'han traslladat de les perifèries al centre de la ciutat (Florida i Mellander, 2016). Aquesta és una tendència comuna, observada no només als Estats Units, sinó a moltes grans ciutats del món (Florida, 2013; Florida i Mellander, 2016).
Entre aquestes, Barcelona ocupa un lloc destacat a nivell internacional, just per darrere de ciutats europees com Londres, París, Berlín i Amsterdam. La seva creixent popularitat com a centre d'empreses es deu almenys en part als esforços fets per la Generalitat durant els darrers anys per desenvolupar un ecosistema ric i divers.
-
Els préstecs dels bancs dels Estats Units, l'estabilitat financera i l'anàlisi del sentiment basat en text
Examinem l'impacte del sentiment dels inversors en el crèdit bancari i l'estabilitat financera. També investiguem com el creixement dels préstecs pot afectar l'estabilitat bancària. Utilitzem un gran conjunt de dades de panells de bancs comercials dels EUA durant el període 1999Q1-2015Q4, utilitzant dades a nivell bancari. El sentiment dels inversors està representat per dues mesures noves però alternatives basades en l'anàlisi textual.
-
Ús de concursos per dissenyar mecanismes d'impost sobre les emissions
Un mecanisme fiscal òptim té menys impacte en el creixement econòmic, incentiva les inversions ecològiques en R+D de les empreses i aconsegueix la neutralitat de carboni ràpidament.
Dos investigadors de la Universitat Rovira i Virgili del Departament d'Economia/Eco-SOS han proposat tres nous mecanismes d'impost sobre les emissions basats en el mercat. L'objectiu del seu enfocament és minimitzar les pèrdues econòmiques, incentivant les inversions en R+D verd i reduir les emissions ambientals d'una manera sostenible.
-
La reacció econòmica a intervencions no farmacèutiques durant la Covid-1930
Policy makers have implemented a set of non-pharmaceutical interventions (NPIs) to contain the spread of Covid-19 and reduce the burden on health systems. These restrictive measures have had adverse effects on economic activity; however, these negative impacts differ with respect to each country. Based on daily data, this article studies governmental economic responses to the application of NPIs for 59 countries. Furthermore, we assess if these economic responses differ according to the economic and sectoral context of the countries. By applying a counting model to the economic support intensity, our results quantify the average reaction of governments in counterbalancing the imposition of NPIs. We further re-estimate the base model by dividing the countries according to their GDP per capita, the intensity of their service sectors, and the expenditure by tourists. Our results show how each NPI implied a different level of economic support and how the structural characteristics considered were relevant to the decision-making process.
-
Nou indicador per predir les empreses d'alt creixement
High-growth enterprises (HGEs) have a large economic impact but are notoriously hard to predict. Previous research has linked high-growth episodes to the configuration of lumpy indivisible resources inside firms, such that high capacity utilisation levels might stimulate future growth. We theorize that firms reaching critically high capacity utilisation levels reach a "trigger point" involving either broad-based investment in further growth or shrinking back to previous levels. We analyze EIBIS survey data (matched to ORBIS) which features a question on time-varying capacity utilisation. Overcapacity is a transitory state. Firms enter into overcapacity after a period of the rapid growth of sales and profits, and the years surrounding overcapacity have higher employment growth rates. Firms operating at overcapacity make incremental investments (e.g. capacity expansion, process improvements and modern machinery) rather than investing in R&D and new product development. We find support for the "fork in the road" hypothesis: for some firms, overcapacity is associated with launching into massive investments and subsequent sales growth, while for other firms, overcapacity is negatively related to both investments and sales growth.
